Paraulotes com ‘roaming’, en vies d’extinció

ABANS QUAN VIATJÀVEM patíem pel canvi de moneda; ara, amb l’euro, ens movem per Europa podent improvisar molt més, tot i que han aparegut noves preocupacions. La mida i el pes de la maleta, i el que et poden clavar si es passa un centímetre o un quilo de la ratlla, i la paraulota terrible, roaming, que vol dir que entres en una loteria en què et poden cobrar el que els doni la gana, des d’un ull de la cara fins a un ronyó, si tens l’acudit de fer servir el mòbil o algun despistat et truca.

Brussel·les espera poder suprimir el cobrament del recàrrec per roaming a finals del 2017. Una gran notícia, que arribarà tard, perquè queden molts viatges per fer abans, i perquè vés a saber com hauran evolucionat les comunicacions llavors. Potser a finals del 2017 ens cobraran l’ull de la cara que ens quedi pel que més farem servir en aquell moment, i no pel roaming, i ja hi tornarem a ser. La velocitat amb què la tecnologia troba noves maneres de treure’ns els diners és mil vegades més elevada que la de les legislacions per impedir els abusos i defensar els ciutadans. En això els negocis tecnològics han trobat una mina, cada vegada van més avançats, i els usuaris més descol·locats. En defensa del roaming s’ha de reconèixer que el pànic desperta la imaginació, i quan viatges aprens a entrar contrasenyes de wifi per llargues que siguin, practiques idiomes anar demanant on hi ha wifi, et desenganxes de l’addicció a la conversa permanent i només avises del que realment és important. I que sigui tan car fer servir el telèfon fa que les bateries durin molt més, i per tant ens estalvia arrossegar-nos per bars o per parets d’aeroports buscant endolls desesperadament.