Patidors anònims de sorolls, unim-nos
Dimecres és el Dia Mundial del Soroll. Bé, el nom oficial és més llarg: Dia Internacional de Conscienciació envers el Soroll. De fet, el Dia Mundial del Soroll ho són tots 365. I cada cop més el món sofisticat en què aparentment vivim es complementa amb una quantitat i una qualitat sonores ben rupestres. I amb una nul·la consciència, perquè molts dels sorolls els fem nosaltres, en accions deliberades en què en podríem fer menys. Per fi ens ajuden un dia a l’any a prendre’n consciència. Fins i tot a calcular-ho, perquè una aplicació mòbil gratuïta, Noise Watch, de l’Agència Europea de Medi Ambient, servirà per mesurar amb el mòbil el soroll que ens envolta, compartir-ho a les xarxes i anar-ne fent un mapa. Sabrem que no estem sols, que altres orelles reben tortures com la nostra. Mentre espero que els governs lluitin contra els grans sorolls, us convido a completar, de memòria, sense necessitat de mesurador, una llista de sons a rebaixar, en alguns casos a extingir.
Als bars, les cafeteres que impedeixen parlar, les escurabutxaques de sons endimoniats, i els buidatges de rentaplats fets amb tanta ràbia que foraden els timpans. I els clients sense mòbil silenciat (o amb vibrador, que encara fa més xivarri) o els exhibicionistes que fan trucades personals a crits. Al carrer, les botzines innecessàries, les motos trucades, les perforacions rudimentàries, les descàrregues de fruita i carn de matinada, la gent que omple el contenidor de vidre a mitjanit.
No sóc optimista, però. La taxa de conscienciació és tan baixa que, si mires amb mala cara el sorollós de torn, o no es dóna per al·ludit, o t’engega a dida o fa cara de “caramquinmaniàticquem’hatocatalcostat”.
