Què podem fer de bo els mitjans

PARLEM DE COM els mitjans tractem el cas dels pederastes, de tot el que fem malament. Que és molt. El morbo gratuït, la poca profunditat, la repetició de plans de portes d’escola… Ahir reclamava des d’aquí més atenció a les víctimes que als culpables, més informació que ajudi i menys que engrandeixi les ferides de forma gratuïta. Avui em proposo anar més enllà. I demanar-vos que als comentaris em doneu pistes sobre com la premsa pot ser més propositiva, més útil.

A més de deixar de perjudicar, que és urgent, què podem fer de bo els mitjans en aquests casos? Crec que el periodisme ha de fer una altra revolució interna, molt més seriosa que la dels formats, que és la de l’essència. Entendre que servir els ciutadans no és només explicar què passa. Això és molt important, però ara hi ha altaveus redundants que detallen minut a minut cada cas. I la gent vol saber per què, i sobretot com evitar-ho. Cada cop som més moderadors d’una comunitat de persones intel·ligents, exigents i formades que esperen que ens arremanguem també a la recerca d’una sortida. Que siguem benintencionats, i no ens faci vergonya. Que ens traguem la màscara tòpica de “simples notaris de l’actualitat”, de forenses que fem autòpsies, i abracem també la vida, la gent que se’n surt. Que empatitzem més amb els lectors i menys amb els poders. Que posem el mirall a les solucions, a més de ser ventiladors dels problemes. Denunciar escàndols, destapar casos, tot això és imprescindible. Però només això genera indignació gratuïta. Hi ha molt més a fer. Podem i hem de ser més útils aprofundint en la manera d’atendre millor la gent que pateix, presentant exemples de bones practiques al món que resolen situacions greus. I fer-ho al costat del lector, escoltant-lo, entenent-lo. I estimant-lo.