Silencis còmplices, perills evitables
EN DAVID, company de la Laura, la noia de 25 anys que va morir envestida pel cotxe que conduïa un home begut i sense carnet, ha escrit una carta, publicada a El Punt Avui, per demanar que es revisin els protocols que no van frenar el conductor temerari. “No s’entén que algú que causa un accident i fuig, és perseguit per la policia, intenta escapar-se conduint de forma temerària, es confirma que està sota l’efecte de begudes alcohòliques i no disposa d’autorització per conduir, surti tranquil·lament per la porta d’una comissaria de policia. Havia comès cinc delictes en el moment en què la policia li va permetre sortir”.
La vida és una activitat de risc, i és absurd pensar que els previndrem tots. Però el cas colpeix perquè l’home havia donat prou pistes que era un perill públic sobre rodes.
La mateixa setmana el cas del pederasta reincident dels Maristes Sants-Les Corts també ens fa pensar que hi ha hagut errors evidents. Que una persona que havia confessat abusos sexuals a menors, un fet espantós que deixa seqüeles horribles, tot i ser expulsat de la feina pugui campar lliurement i posant en perill més vides de criatures és del tot inadmissible. No cal veure Spotlight per entendre que els silencis o inaccions són còmplices. Com arriba a ser de greu que qui ha comès aquests delictes tingui opció de tornar-hi. Perquè, en efecte, hi solen tornar.
Som una societat emparanoiada i grans governs ho aprofiten per espiar-nos de forma impune, hi ha càmeres arreu, la intimitat viu amenaçada. Si enmig d’això coneixes dos casos propers tan mal gestionats no pots estalviar-te una enrabiada i un crit d’exigència: no ho hem de permetre mai més.
