Valents amb els poders, prudents amb la gent
LA GENT ESTÀ MÉS sensibilitzada i penalitza més algunes conductes del periodisme. És una hipòtesi que he sentit avui, vista l’allau de crítiques al que els lectors o espectadors consideren espectacle morbós sobre el dolor. Jo penso que la diferència clau és que ara la gent està més empoderada, té eines a les xarxes per fer-se sentir. El que abans deia a casa en veu alta, i ho sentia la família, ara ho expressa a Twitter amb una menció al mitjà, de manera que l’al·ludit ho rep. Em sembla irreversible i saludable, aquesta nova pressió que ens arriba als responsables de mitjans. No substitueix antigues pressions, els poders polítics i econòmics continuen allà, però és un nou factor d’influència que ens condiciona, esclar. Els professionals tenim el deure d’escoltar, i llavors decidir en conseqüència. Tinc claríssim que la pressió ciutadana ens fa ser millors. En primer lloc ens fa ser més valents quan critiquem els poders, i en segon lloc ens fa ser més prudents quan parlem de la gent. Perquè tot grup de pressió es defensa a ell mateix. Cada poder defensa els seus interessos, i la ciutadania empoderada exigeix respecte per les famílies. Que és tant com demanar respecte per ells mateixos, perquè en una desgràcia tan propera la foto que publiquem la veuran a casa seva. Sóc optimista, doncs, sobre com ens milloraran la sensibilitat, el respecte i la prudència les reaccions que rebem aquests dies, perquè a més trenquen alguns tòpics sobre “el que demana la gent”, confós massa sovint amb el que acaba consumint, sobretot si no li dónes cap altra opció. Si volem saber què interessa a la gent, quines línies vermelles té, és tan senzill com escoltar-la.
