Fer alumnes autònoms pensant i aprenent
PER ALS QUE PENSEM que aprendre és un luxe permanent, aprendre dels que ensenyen a aprendre és un privilegi al quadrat. Utilitzo l’expressió matemàtica per celebrar la sort d’haver conegut Neus Sanmartí, pionera i veterana doctora en didàctica de la ciència. Apassionada per les matemàtiques, avorrida de com s’ensenyen massa vegades.
Una idea central de l’entrevista, que podreu llegir diumenge, és l’oportunitat que ens ofereix el nou món, on la informació ja és accessible a tot arreu, perquè l’escola es concentri en una cosa més important: el coneixement. No parla d’abaixar el llistó d’exigència, sinó d’apujar-lo. Estirar tots els alumnes cap amunt, no conformar-se amb cap fracàs ni permetre als excel·lents que s’acomodin a fer el mínim per adaptar-se a la mitjana. Diu la Neus: “Si no t’agraden els alumnes i no tens la confiança que tots poden aprendre, no t’hi fiquis”.
Tot i que té edat per ser una àvia feliçment jubilada, la Neus col·labora amb escoles que innoven; té claríssim que toca canviar molt els centres. Des de l’arquitectura, distribució d’espais, grups d’edats diverses, fins a la manera de treballar. “No perdem temps fent divisions de tres xifres, aprenguem què vol dir dividir”, afirma. “Hem d’ensenyar als alumnes a ser autònoms pensant i aprenent”, conclou. Com? “Cal aprendre amb problemes reals, oberts i complexos”. I això es pot fer? “Sí, a casa haurien de buscar informació i a classe fer els deures”.
Poder innovar aprofitant l’energia, passió i veterania dels mestres més experts, com la Neus Sanmartí, és una sort que no podem desaprofitar. Ja cal que visquem aquesta oportunitat amb ganes i alegria.
