El deure de pensar abans de consumir

ALGUNS COMENTARIS al nostre dossier d’ahir en què reivindicàvem noves maneres de consumir i recordàvem que consumir és decidir, deien que ells no noten cap canvi: “Continuem sent molt consumistes”. És una de les frases que més fortuna va fer en els anys del consumisme més desbocat: “La gent s’ha tornat molt consumista”. Era el tòpic més consumit. És la prova que hi ha sentències que anem dient per autoenganyar-nos i fer-nos creure que som conscients del problema, i un cop deixades anar, sota l’aparença del control, poder continuar practicant el model, com l’addicte que es va dient: “Jo controlo”. És evident que el nostre continua sent un model consumista impulsiu, són anys de tradició, això no es modifica en quatre dies. Però també hi ha quatre certeses. Una, que i tant que s’ha reduït el consumisme, perquè el consum va frenar en sec, massa i tot, i de manera dolorosa per a molts negocis. Dues, que la crisi encara posa més el focus en el preu, i per tant porta a un camí que pot arribar a ser invers al consum responsable o al comerç just: el més barat possible. Tres, que tot i això, el consumidor ciutadà -com l’anomenava Guillem Ricarte-, conscient que la bogeria no pot continuar, es desperta i recupera el que té sentit: saber què compra, a qui, d’on ve, quin impacte mediambiental provocarà, què en farà. I quatre, que anar dient que les coses no canvien és avorrit i estèril, és més interessant canviar-les. Aquest any ho tinc clar: dedicar temps a triar, afavorir idees i projectes interessants, regalar cultura, comprar en tallers d’entitats socials, primar qualitat sobre quantitat i tenir la màxima informació sobre a qui compro. Decidir requereix abans saber i pensar.