Sense dret a fitxar, dret a votar

QUAN SANDRO ROSELL va marxar per la porta del darrere i sense donar explicacions, fa gairebé un any, vaig escriure un article titulat “Falta una eternitat per al 2016” en què deia: “La frase més difícil de creure de les que va dir ahir Rosell és que Bartomeu serà president fins al 2016”. Basava el meu pronòstic en què dos anys i mig són avui dia una eternitat i que “el context que es troba el substitut és més inestable que el que es va trobar Rosell, entre altres coses perquè no va ser ell el president votat”. El nou president va millorar la relació amb els mitjans i va guanyar el referèndum de la reforma del camp, però ha tingut pesos difícils de sostenir. El cas Neymar o la resolució del TAS, per molt que hi pugui haver mans negres, inclouen uns quants golassos en pròpia porta, que de fet ha sigut la tàctica preferida pel rosellisme, malbaratar un crèdit electoral amb errors elementals i del tot innecessaris. Quan la junta va insistir a mantenir obert el cas Laporta es va fer evident que ja tot quedava en mans de l’equip, i d’un equip que tindria de cop urgències per fer oblidar la temporada en blanc rematada per una décima. Només un bon joc i bons resultats i la perspectiva d’algun títol haurien fet possible que el 2016 no semblés tan i tan lluny. Els últims dies hi ha hagut corredisses i han saltat el director general i el director esportiu, ha plegat Puyol, comença un degoteig que ja anuncia de manera inexorable que aquest 2015, a més de les tres eleccions polítiques, en tindrà unes altres a Can Barça. Sense dret a fitxar aquest estiu, potser és bo aprofitar-ho per exercir el dret a votar dels socis i tancar una etapa que es faria eterna perquè ja no s’aguanta per enlloc.