La força d’una dignitat sense ficció, ben real

DIMARTS A LES onze de la nit, assegut al sofà, amb els ulls humits, em sentia orgullós de TV3, que coprodueix i programa documentals de qualitat en prime time al Sense ficció, una feina imprescindible. Em sentia agraït a la Sílvia Munt per fer un reportatge tan exquisit, tan treballat, tan de veritat com La Granja del Pas. Em sentia admirat per la feinada que fan les PAH, en aquest cas la PAHC de Sabadell. I em sentia emocionat per tantes històries de dignitat i solidaritat compartides, per aquell any de vides duríssimes reviscudes en una hora televisiva que et fa mantenir la confiança en les persones i les lluites col·lectives.

Sol no pots, però junts sí. Aquesta és una de les idees de la nit. N’hi ha d’altres: constatar els lligams sentimentals que tenim amb l’habitatge, i dels quals el sistema i la bombolla han abusat, els traumes indecents que ha provocat la crisi, la crueltat i fredor dels bancs fins que se’ls va plantar cara. I sobretot l’emoció de veure com candidats a perdedors s’ajunten a les nits, s’ajuden, i se’n surten.

Mai agrairem prou a tants voluntaris el coratge, haver rescatat de pous sense fons tantes persones, haver tornat un mínim de dignitat a gent condemnada a un deute etern i injust. I el missatge que s’encomana: el de la gent més humil que rep ajut i decideix ajudar. És estimulant veure el que és capaç de fer la gent en situacions extremes. Queda molt per fer, esclar. Acabar amb les hipoteques mal venudes a fons voltors per part de bancs rescatats, una indecència que no té nom. I que convé combatre i deixar retratada, documentada, perquè les víctimes puguin sortir amb la cara ben alta i als culpables els caigui de vergonya.