La gent que fa la feina bruta no és de fiar

HE POSAT UN TÍTOL obvi, tan evident que fa vergonya i tot de posar, però que donaria per un llibre d’autoajuda dedicat als que cometen errors com els del PP amb Bárcenas i Urdangarin amb Diego Torres. Busquen, o troben, una persona sense escrúpols, amb la pell molt dura i una capacitat provada per fer feina bruta, i no se’ls acut mai que una persona molt hàbil fent la feina bruta difícilment serà una persona de fiar. Encarregues directament actes de deslleialtat a algú i t’acabes sorprenent que un dia et traeixin a tu. Ja sé que els que necessiten gent que els faci la feina bruta respondran que ja entenen el risc, però algú ha de fer aquesta feina. I la resposta, encara més òbvia, encara més evident, és que no, que la feina bruta no l’ha de fer ningú. Probablement ara Urdangarin deu pensar que es va equivocar amb Diego Torres, que li va sortir malament, un soci capaç de fer públics els correus. I a Génova deuen pensar que es van equivocar amb Bárcenas, tant dir-li “Sé fuerte, Luis ” i a sobre ara en fa bromes quan surt de la presó, de la seva fortalesa. I algú els hauria de dir que no es van equivocar de soci, es van equivocar d’objectius. Que els van triar molt bé, els seus dolents, perquè ja es veu que han estat capaços de ser professionals del xantatge, que no tenen escrúpols, just el que se’ls va encarregar. Potser abans els podies arraconar, o silenciar els mitjans, però ara tot s’acaba sabent, som a la societat de Ciutat morta, i de Bárcenas disposat a escampar misèries. Aquesta és, doncs, una columna òbvia, i el missatge és obvi, i em fa vergonya que una cosa tan evident no se’ls hagi acudit a gent que es creia que manava tant i que era tan invulnerable.