La il·lusió del procés, en hibernació

NO NOMÉS EL PROCÉS sembla encallat: la il·lusió que n’era el motor principal està en hibernació. Alguna gent motivada ara està desconcertada, decebuda, descol·locada. D’altres simplement estan a l’expectativa, recarregant piles, descansant emocionalment. I n’hi ha que han desconnectat, com dient: “Quan us convingui ja em trucareu”. Es nota a tots els nivells, també en l’interès que genera ara la informació política, que torna a ser objecte de culte d’uns quants, però ja no és mainstream. És una reacció comparable a la dels aficionats al Barça quan s’encadenen algunes derrotes: de sobte fa mandra posar els esports del telenotícies. Fa uns mesos qualsevol notícia titulada “ The Guardian diu que Catalunya...” era objecte de clics massius, i ara el minut a minut del procés perd audiència, i a sobre el focus de The Guardian va cap a Syriza i Podem. Els analistes que havien predit tantes vegades la fi del procés, confonent desitjos amb realitat, ara ja no ho prediuen, ja ho han celebrat i tot, no els queda cava a la nevera. I als despatxos de l’establishment es respira optimisme. Buf, ja està, ja ha passat el perill. Per uns mesos van arribar a témer que se’ls acabaria manar, i ara ja te’ls imagines cofois, pensant que tot torna a ser com abans, sota el seu control. He dit que el procés està en hibernació perquè em costa de creure que els de la Via i els del 9-N ho deixin estar. Continuo trobant el procés irreversible, per molt que sembli encallat. Despertarà del llarg hivern encara més madur: tothom ha entès que és difícil i que és llarg. Sí que em costa endevinar què farà que es reactivi la il·lusió. Què desencadenarà l’impuls que desperti la gent, que recuperi l’entusiasme.