Els lectors i les imatges del jihadisme (2)

UNA VEGADA MÉS, els comentaris milloren l’article. Ahir us vaig demanar com vèieu la nostra posició, de moment, de no publicar les fotos del jihadisme, amb els nostres arguments, i avui us he d’agrair la quantitat i la qualitat de les respostes. Alguns ens agraíeu formar part del debat -unes gràcies que no es mereixen, és el vostre dret, és el vostre diari-, d’altres confiàveu en el nostre criteri -és un honor i una responsabilitat que entomem- i n’hi havia que aprofitàveu l’ocasió per discutir més a fons el rol del periodisme fent d’altaveu d’interessos, o el de totes les propagandes en general, no només la de la violència i les guerres. Anem al debat concret: el de les decapitacions i execucions. Una majoria aclaparadora de comentaris eren partidaris de la no publicació. Per motius diversos. Per no fer el joc als assassins, que pretenen la màxima difusió. Per no fer espectacle morbós o escampar més terrors. Per la dignitat de les víctimes i de les seves famílies. Perquè simbolitzen una coacció a la democràcia. Perquè no aporten res de nou als lectors. Els partidaris que les publiquem dèieu que pel mateix motiu no s’hauria d’explicar la notícia, i bé que ho fem en paraules. O que sense imatges dels camps de concentració no hauríem entès la dimensió del nazisme. Hi ha qui troba que si no hi ha imatges passa tot més desapercebut. Algú va proposar que en format digital les oferíssim en un enllaç a part avisant el lector. Alguns comentaris que tindré molt en compte demanaven que anem compartint els criteris. El més important és crear una comunitat madura, còmplice i ben informada, en què anem fent-vos partícips de les nostres certeses provisionals. I així ho farem, esclar.