La llibertat és una llibreria
LA LLIBERTAT és una llibreria, diu Joan Margarit. I que els llibres ens fan lliures ho hem après pàgina a pàgina, però sobretot ho hem certificat cada vegada que els llibres han sigut perseguits, cremats, amagats, retallats. L’episodi de censura internacional de Victus no és anecdòtic. I menys després que ahir el cap de gabinet de Rajoy ho justifiqués dient que Sánchez Piñol manipula la història, en una mostra del desvergonyiment que donen, sumades, l’arrogància i la ignorància, el fet de creure’s amb poder de censura, de donar per fet que els governs jutgen i condemnen els llibres i, entremig, no prendre’s ni la molèstia de llegir-lo i/o entendre’l o, almenys, adonar-se que està parlant d’una novel·la! Tristíssim. I escandalós. Celebrem-ne l’efecte bumerang i promocional, que retrata una estratègia bruta i inculta, lamentem molts silencis vergonyosos del món de la cultura i pensem en tot el que la diplomàcia espanyola deu haver impedit i impedirà sense que tingui ressò. Aquesta setmana encetem la nostra quarta promoció en quatre anys de col·leccions de llibres en què per cada subscripció que feu n’enviem una altra a l’escola que trieu. La Bernat Metge el 2011, poesia catalana el 2012, clàssics de la literatura juvenil universal l’any passat. I, ara, el millor de la narrativa catalana del segle XX. Un segle complicat per als autors i editors, de censura franquista, de llengua perseguida, d’una resistència acompanyada de qualitat a cop de talent individual contra la dictadura. Refermem el compromís de l’ARA amb la cultura: és la nostra tradició més arrelada en només quatre anys. I també el pont que fem amb les escoles, perquè la llibertat és que els llibres ens facin lliures.
