Les unitats que provoquin menys trencadissa
A MESURA QUE EL 27-S treu el nas per la cantonada, es resolen incògnites i n’apareixen de noves. Ahir vam saber que Unió es presentaria a les eleccions en solitari (i que Joan Rigol n’ha estripat el carnet), o que Albert Rivera no liderarà la llista de Ciutadans, ho farà Inés Arrimadas. Són dues notícies que en altres ocasions haurien tingut molt més espai, atenció i ressò, però LA notícia d’ahir, i dels propers dies, és la nova proposta de Mas sobre LA llista. El que semblava que havia de ser “la llista de Mas” ara podria ser “la llista amb Mas”, preparada des de la societat civil. Consumat el trencament amb el duranisme, el president insisteix que segons ell LA manera d’afrontar el 27-S amb la màxima il·lusió i les màximes garanties és amb la màxima unitat. Aquesta vegada el repte (amb el risc pertinent) l’envia a l’ANC i Òmnium. Mas els proposa que preparin una candidatura àmplia a la qual ell s’afegiria, i que podria fins i tot no liderar. No és la versió 2.0 de la proposta fallida que va fer a ERC, i que ha generat mesos de desavinences i cert desinflament dels ànims, però la recorda, i acabarà plantejant nous dilemes tant als republicans com als organitzadors de la Via. Toca aprendre dels errors. I això hauria de voler dir, com a mínim, garantir que no acabi malament, que els esforços per la unitat màxima no portin al contrari: més desconfiança, fronts i retrets, ara en les entitats civils, que han de ser les més inclusives. Tocarà doncs reclamar tota la responsabilitat i generositat, buscar les màximes unitats però negociar-les amb respecte i mirant de generar les mínimes trencadisses. No buscar excuses i culpables sinó solucions i acords.
