Balears 23/06/2017

Rere el rastre de les tortugues marines

La Fundació Palma Aquarium posa en marxa un projecte per aprendre a identificar petjades de ‘Caretta caretta’ en el litoral balear

i
Enric Culat
7 min

Semblant a la marca que deixa un tractor en passar per damunt de l’arena de la platja, però només d’una roda, i com si aquest rastre sortís directament de la mar i en direcció a la platja. Per diferenciar correctament la petjada d’una tortuga marina o babaua (Caretta caretta ) a la vorera del mar cal haver-ne vista alguna abans o almenys aprendre a identificar els rastres mitjançant una sèrie de fotografies. El problema és que les tortugues marines surten de l’aigua quasi sempre de nit i a aquesta hora no sol haver-hi ningú a la platja. Els primers a arribar-hi, l’endemà, solen ser els operaris municipals o també els propietaris dels concessionaris i xibius ubicats a la platja, però la majoria de vegades ningú no para atenció en aquest tipus de rastres, que acaben per esvair-se quan hi arriben els primers banyistes i trepitgen l’arena.

La Fundació Palma Aquarium per a la Protecció del Medi Ambient ha decidit posar-hi remei i ha elaborat un protocol d’actuació perquè tothom -treballadors, concessionaris o usuaris de les platges- pugui deixar constància documental de la possible existència de petjades de tortugues marines. Per identificar-les, aquesta entitat ha desplegat una ambiciosa campanya d’educació ambiental que inclou la difusió i la distribució de tríptics i cartells en què s’explica com descobrir aquests rastres i, sobretot, quines són les passes a seguir si hom localitza un exemplar de Caretta caretta, tant si encara és a la platja com si no. En qualsevol dels casos, el protocol d’actuació comença per avisar el 112 o Palma Aquarium.

Objectius de la campanya

Cofinançat pel Servei d’Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear i batejat amb el nom de projecte Anida, els objectius principals de l’actuació són els següents: detectar rastres i nius de tortugues marines en tot el litoral balear, informar els agents socials implicats de les respectives localitats sobre el protocol d’actuació en el cas de trobar rastres o nius, conèixer l’impacte del canvi climàtic sobre la dinàmica de reproducció de la Caretta caretta i, en general, contribuir a la conservació de l’espècie i sensibilitzar i conscienciar la població sobre els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat. Els voluntaris de la Fundació Palma Aquarium estan repartint aquests dies pòsters i tríptics per totes les zones del litoral de Mallorca en col·laboració amb els ajuntaments, distribuint el material divulgatiu en punts neuràlgics com les entrades de les platges, xibius, comerços, torres de vigilància, etc. de manera que tothom que passi ho pugui veure. La campanya inclou les altres illes de l’Arxipèlag: Eivissa i Formentera, a través del Centre de Recuperació d’Espècies Marines (CREM), i Menorca, amb l’ajut dels ajuntaments i agents de medi ambient d’aquesta illa.

La Fundació Palma Aquarium desenvolupa la campanya per segon any consecutiu, després dels bons resultats aconseguits en la primera edició i coincidint amb l’època estival, que és quan les tortugues babaues estan potencialment més actives perquè cerquen zones de nidificació al litoral. En els darrers anys ha augmentat exponencialment el nombre de nidificacions a les platges espanyoles a causa d’un fenomen de dispersió ‘natural’ de l’espècie -procedent tant del Mediterrani oriental com de l’oceà Atlàntic- que els científics atribueixen al procés d’escalfament del planeta, que fa que les tortugues marines deixin les seves zones habituals de nidificació per cercar-ne d’altres de més fresques, com ara el Mediterrani occidental.

Guillem Félix és infermer veterinari de la Fundació Palma Aquarium i explica que “ens agradaria que a tothom li quedi gravada al cap la imatge de les petjades que deixen a la platja les tortugues marines i sàpiga que, si les veu, ha d’avisar immediatament el 112. Necessitam preparar la societat, no per dir-li que les tortugues sortiran cada vespre, sinó simplement per advertir tothom que això pot passar i és probable que de cada vegada passi amb major freqüència en el futur i, per tant, convé estar preparats i actuar-hi en conseqüència, gestionant-ho convenientment, com ja ho fan a altres zones del món”.

A les darreres dècades ja hi havia hagut diversos intents de nidificació de tortugues babaues a les costes espanyoles, però sempre de manera molt esporàdica. No obstant això, els darrers anys s’ha detectat un augment considerable de nidificacions. S’han registrat fins a sis nius en una mateixa temporada en diversos punts del litoral mediterrani espanyol. Actualment hi ha documentats 22 nius o intents de nidificació de Caretta caretta en tot el litoral espanyol, segons dades aportades per la Fundació Palma Aquarium. Barcelona i Almeria són les províncies amb més registres, amb quatre cada una, seguides de Múrcia, Tarragona i Eivissa amb tres, València i Alacant amb dos i Girona amb un. Aquest inventari no inclou, però, el darrer episodi que va tenir lloc fa just una setmana a la costa catalana, a la localitat de Canet de Mar, on una tortuga marina va ser observada per uns pescadors a la platja, devers les 1.00 h, tractant de fer una cavitat però, sense arribar a construir un niu, tornà a la mar aproximadament una hora més tard.

Intents de nidificació a Eivissa

L’arxipèlag balear és una important zona d’alimentació per part d’aquesta espècie de tortugues, amb una gran concentració d’individus procedents de les poblacions que es reprodueixen tant a la Mediterrània oriental (Grècia, Turquia, Israel, Xipre) com a l’oceà Atlàntic (Florida, Bahames, Cap Verd, Mèxic, Cuba). Els dies 3 i 4 de juny del 2015 van tenir lloc el darrers intents de nidificació a Balears. Primer va ser a la zona eivissenca del Port de ses Caletes, on una tortuga babaua va ser il·luminada frontalment amb fars d’automòbil i fins i tot els turistes i veïns de la zona la van fotografiar i tocar, cosa que provocà que finalment tornàs a l’aigua. L’endemà ho va tornar a intentar a Santa Eulària -probablement era el mateix exemplar- però va decidir desistir quan ja es trobava en avançada fase de nidificació i després de rebre tot tipus d’interferències en el seu procés de fresa a causa dels flaixos de càmeres, el renou i la il·luminació artificial.

L’episodi de Santa Eulària va motivar que el Govern balear encarregàs a la fundació un protocol d’actuació que ha derivat en el projecte de divulgació Anida. Guillem Félix opina que “lamentablement la nostra illa -en referència a Mallorca- ara mateix no està preparada per rebre tortugues marines, però pensam que la seva visita anirà en augment a tot el litoral espanyol, tant peninsular com de les Illes. No descartam que d’aquí a uns anys fins i tot la Caretta caretta s’estableixi en algunes platges del Mediterrani, com a Cap Verd o Costa Rica, per culpa dels efectes del canvi climàtic. Els estam canviant les condicions i, per tant, el mínim que podem fer és preparar la societat per si un dia comencen a arribar aquí”. De fet, encara que l’estiu passat no va haver-hi cap intent de nidificació documentat ni tampoc es van trobar petjades a les platges, sí que es van efectuar, en canvi, “avisos” a diferents llocs de Mallorca. Un al Port d’Alcúdia, a pocs metres de la platja, on una tortuga babaua va ser localitzada fent voltes i tractant d’aproximar-se a la costa, tot i que al final va desaparèixer mar endins. L’altre albirament va tenir lloc a la zona de Cala Romàntica (Manacor), molt a prop de la platja, sense que l’exemplar arribàs a tocar terra. “És molt probable que en els dos casos es tractàs de femelles amb intenció de fer nius. Les tortugues no saben si hi ha gent o no, ni cerquen platges paradisíaques, quan tenen la necessitat de pondre els ous surten i ja està. Allò ben segur és que, si l’experiència que s’enduen d’una platja no ha estat satisfactòria, llavors ja no hi tornaran”, argumenta Guillem Félix, que també és un dels encarregats del dispositiu de rescat del Centre de Recuperació de Fauna Marina en el Palma Aquarium, un servei ubicat a la Platja de Palma i gestionat pel COFIB sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient que s’encarrega del rescat i la rehabilitació de tortugues marines, cetacis i taurons.

CONFERÈNCIA DIMARTS AMB ADOLFO MARCO

El proper dimarts, 27 de juny, les instal·lacions de Palma Aquarium acolliran una conferència, a partir de les 19.30 hores, a càrrec dels doctors Adolfo Marco i Elena Abella, que tindrà per títol Detecció i protecció de nius de tortugues marines; creació d’una xarxa per a una atenció urgent. A més, en el transcurs de la sessió, la fundació presentarà oficialment el projecte Anida. Adolfo Marco és un biòleg del CSIC considerat un dels màxims experts del món en tortugues marines i fa molts anys que treballa a Cap Verd, l’únic lloc de l’Atlàntic occidental on s’ha establert una colònia estable de nidificació de Caretta caretta i on ja s’ha comprovat que l’augment de les temperatures està provocant que neixin moltes més femelles que mascles, cosa que a la llarga, si continua la mateixa tendència, podria fer inviable la supervivència de l’espècie. És per això que els científics creuen que les tortugues marines han començat a ampliar les seves zones de nidificació, visitant de manera més assídua platges del Mediterrani occidental a les quals abans només anaven esporàdicament.

En el mateix sentit, investigadors del IEO van publicar el passat mes de maig un estudi a la revista Life and Environment en què expliquen que el comportament migratori de la tortuga babaua a la Mediterrània podria estar canviant. En aquesta conca conflueixen individus d’almenys tres poblacions de tortuga babaua, dues d’atlàntiques i una de mediterrània, i totes es concentren al voltant de les Illes Balears. Tradicionalment, s’havia considerat que l’únic nucli reproductor de la tortuga babaua a la Mediterrània es trobava relegat a la zona oriental. No obstant això, des del 2001 han aparegut postes d’ous cada vegada més freqüents a Espanya, Itàlia i França. Els investigadors del IEO desconeixen si aquestes tortugues pertanyen a una població mediterrània desconeguda, si venen de l’Atlàntic o si obeeix a un canvi en el comportament de les poblacions ja conegudes de Caretta caretta, classificada com a espècie “en perill d’extinció” per la UICN.

stats