OPINIÓ
Opinió 22/11/2016

Antoni Parera Fons, manacorí i universal

2 min

Josep Carreras va dir que la cançó que més s’estima de totes les que ha cantat és 'T’estim i t’estimaré'. La cançó ja deu tenir cinquanta anys o un parell més, i és una d’aquell ram de 'cançonetes' que Antoni Parera Fons va compondre i cantar sobre textos d’Antoni Mus. Els dos manacorins formaren un tàndem productiu, però el seu treball sempre partia de la dignitat i per amunt, en aquella Mallorca musical que consumia amb frenesí la carrinclonada i/o la grolleria. No sabria dir si la seva feina s’ha valorat degudament o no, perquè tot depèn del que diu un amic meu abans de contestar quasi totes les preguntes: “A comparació amb què?”. En tot cas, aquella etapa inicial d’Antoni Parera ha quedat a la memòria de tots com l’aportació més decorosa, literàriament i musicalment, a la música popular dels 60 i 70. La recuperació de Josep Carreras és molt més recent. Sentiu el tenor rescatant aquelles essències i renovant-ne la inspiració que els donava ànima.

L’obra del nostre compositor és llarga i fèrtil. Només li ha faltat un pic de sort, com a quasi tothom, però això afecta la carrera, no l’obra. Parera no està gaire atent a la carrera, en tot cas no la vincula al futur, sinó que la concep com allò que queda quan ja ho has passat. L’obra, en canvi, d’un eclecticisme extraordinàriament ric, ha trescat tots els racons de la producció musical i ha pujat a grans escenaris. M’és especialment grat recordar ara la seva cantata 'Jaume I', al Teatre Principal de Palma; un treball immens i valuós lamentablement consumit en una sola vetllada. Però no puc oblidar els seus '33 noms de Déu', sobre els textos de Marguerite Yourcenar, cantats per José van Dam a l’oratori de Sant Felip Neri, a Palma. Ni l’excepcional 'Quatre poemes de Setmana Santa', de Blai Bonet, una de les composicions amb major contingut emocional, potser, de la seva llarga carrera.

El seu catàleg ja forma tot un continent que caldria cartografiar per a coneixement i ús dels estudiosos. Remarquem que el Premio Nacional de Música que se li acaba d’atorgar té molt a veure amb l’òpera 'María Moliner', que el Teatre Principal de Palma ha tengut el rar i gran encert de programar. María Moliner, que va viure per i per a les paraules, fou atacada per l’Alzheimer, i Antoni Parera Fons ens ha sabut contar com les paraules acudien, sol·lícites, al seu món, i com després, cruelment, el despoblaven.

Inspiració i feina, coneixement i sensibilitat han conformat els àmbits de la seva música. Per ventura algú amb possibilitats de fer-ho hauria de crear les condicions perquè la gran obra d’Antoni Parera sigui més accessible a qui se’n vulgui acompanyar: perquè, això sí, no trobareu millor companyia ni guia de tan delicada eficiència per fer-vos descobrir com n’és, de gran i d’imprevisible, de lluminós, el vostre món interior. Ell us el descobrirà i sentireu com neix dins vostre un sentiment profund de gratitud.

stats