Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Caritat nadalenca de Rajoy

L'optimisme desaforat els degué explotar en algun estudi demoscòpic: les proclames de victòria sobre la crisi dels màxims dirigents del PP havien recorregut el teixit social, deixant al seu pas el ressentiment dels humiliats, dels ultratjats. De tant estirar la corda de la mentida sense perjudici, havien arribat a creure que la seva elasticitat encara permetia una abjecció sense fi. La crisi ja és història del passat, havia vociferat Rajoy. Rajoy estrena les consignes i després els seus les confirmen agressivament per tot el territori. Aquest era el primer Nadal sense recessió. Tot anava bé.

Però degueren detectar que aquesta infàmia era excessiva fins i tot per a una societat condormida en la resignació. Hi ha massa misèria als carrers, massa sofriment a les cases, massa inseguretat en el dia a dia. Les persones arriba un moment que es poden sentir saturades, poden haver exhaurit la capacitat de metabolitzar la mentida dels governants. Tu saps que va malament i el president del govern et diu que va bé: vol dir que el president del govern ni et respecta com a persona ni està disposat a fer res perquè et sentis millor.

Han hagut de matisar: ara diuen que la crisi ja és història però no ho acaben de ser les seves conseqüències, com si fossin destriables de la crisi mateixa. I hem de creure en la sinceritat del president Rajoy, que ara introdueix les conseqüències de la crisi en el discurs, després de tant de triomfalisme sense escrúpols? De qui tant ha mentit, no és de raó esperar-ne veritat i franquesa. Simplement, una mica de veritat li era necessària, i l'ha posada amb comptagotes en un discurs bàsicament contaminant. La desesperació juga al seu favor? N'havia abusat massa, i ara matisa mentre fa una almoina als pobres. 

Etiquetes

Més continguts de