CORRENTIA
Opinió 01/07/2017

Centres i perifèries

Guillem Frontera
2 min

El centre del món. Henning Mankel deia que el centre del món és on ets tu amb un ordinador. Tot i que vessa hipèrbole pels quatre costats, aquesta afirmació de l’escriptor suec té un punt de veritat. Hi ha moltes altres maneres de ser el centre del món, potser totes elles amb un ordinador com a propulsor. Aquesta setmana, el meu poble, Ariany, ha estat el centre del món perquè s’hi ha detectat un possible testimoni directe del que més preocupa al món ara mateix, la jihad islàmica. La detenció d’un arianyer amb nacionalitat marroquina va suposar un desplegament de forces policials de diverses especialitats, encara fosca matinada: un capítol, però, que no ha pertorbat tant el poble com l’assassinat d’un comerciant per part d’un pastor de cabres, per uns afers passionals, fa més de seixanta anys. Aleshores no fórem el centre del món, ni tan sols de Mallorca, diria, però aquella mort violenta commocionà els cossos i les ànimes de tot el poble, i perdurà com una ferida a la memòria fins a la seva lenta cicatrització. Ara hem estat el centre del món per una estona. Encara ens en dura l’estupor, aquesta mescla d’inquietud i perplexitat que ens immobilitza i que a poc a poc, però, es diluirà en la quotidianitat del poble.

El Solleric. El casal d’art del centre de Palma no ha tingut gaire sort, aquesta legislatura. Ara, quan el nou director ha de programar de manera interessant i intel·ligible, es troba amb una exposició heretada, la de Guy Hamilton. Un immens director de cinema? No. Una celebritat que va viure a Mallorca? Abans que ell, n’hi hauria a dotzenes. Senzillament, és la demostració d’on poden dur les polítiques culturals inintel·ligibles.

País de músiques. Josep Prohens, des de fa cinc anys i amb ajudes ínfimes, organitza a Palma i a Felanitx un concert que, en la seva humilitat, és un dels grans esdeveniments anuals de la nostra cultura: consisteix en l’estrena, a càrrec de joves de l’Escola de Música de Felanitx, de partitures de també joves compositors de les nostres illes. Si no fos per aquest concert, quines oportunitats tindrien aquests compositors de sentir com la seva música pren el vol per ser compartida? Les polítiques culturals, tanmateix, deixen de banda aquests concerts, perquè van a tir fet –i tan sovint desviat.

stats