Persona a persona, qui gosaria malparlar dels 'populars', dels comunistes, dels socialistes...? I, no obstant això, els casos 'aïllats' de militants del PP que manifesten una insensibilitat social que els hauria d’inhabilitar per a la política ja formen una illa amb característiques continentals –Austràlia és una illa. I fins i tot ens atreviríem a parlar d’una insensibilitat social específicament 'popular', no fàcil de definir, però que s’expressa amb claredat en casos concrets.
A aquesta categoria pertany la manifestació del president del PP regional, Miquel Vidal; i com a tal s’ha mostrat en dir que cobra igual que un cambrer o una dona de fer feines. Pel baix, es referia a la quantitat que, en concepte de dietes, ingressa per gestionar el partit, i que sembla que supera els 80.000 euros anuals.
Ara no escatirem si són molts o pocs doblers per aquesta feina –té, a part, el sou de diputat–, però podem constatar la manca de delicadesa en triar el cambrer i la dona de fer feines com a punts de comparació: revela, ja que no pot al·legar desconeixement, menyspreu –en fa burla– pels treballs mal remunerats de l’engranatge productiu del país. El cambrer i la dona de fer net, amb uns horaris i unes feines més pesades i alienants, amb poques satisfaccions, no cobren, ni de lluny, salaris comparables a aquests + -80.000 euros. El respecte a les persones, també a les menys afavorides laboralment, és una exigència moral que afecta tota la ciutadania: però més els seus representants; i més encara al qui té el comandament del partit més gros de la comunitat. La comparació de Miquel Vidal és un escarni, un greuge irremeiable, que hauria d’haver tingut conseqüències, però que no en tindrà perquè tots ens coneixem. Vidal hauria de demanar perdó a tots els que s’hagin pogut sentir ofesos o menystinguts. Però no crec que ho faci.
Miquel Vidal no és un ciutadà especialment desnaturalitzat –vull pensar– ni crec que li escaiguin qualificatius dels que voregen l’insult. Però és un home que fa molts d’anys que es relaciona amb una estructura humana que ha demostrat sobradament la seva insensibilitat social. I tot s’aferra. Vas fent, escoltes, rius les gràcies als superiors... i un bon dia et surt una indignitat com aquesta comparació de sous. Infame, tot plegat.
