Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

L’Església i l’Atlètic Balears

Diu Miquel Deyà que els que el coneixen saben que és un home recte. Joan Francesc Mira, parlant del seu pare, deia que, més que de dretes, era un home d’ordre. Recte i d’ordre deu ser el mateix. Tant una com altra qualitat han caigut en el desprestigi per haver-se associat anys i anys al franquisme més server. La dreta més filofeixista reivindica l’ordre i la rectitud com atributs de la seva filosofia política. Però si ens ho miram amb una mica de distància, compassat el pols i asserenat l’esperit, qui no reconeixeria avui la necessitat de rectitud i d’ordre?

El desordre el creen els corruptes, el crea l’establiment fent ús del poder per depauperar el comú de la gent. I els que fan lleis per deixar els treballadors sense protecció, escatimen als nins pobres el menjador a les escoles i les beques, redueixen les prestacions socials i entorpeixen la recerca per poder salvar els bancs i les caixes, refugi de gàngsters execrables. El desordre no és l’oposició a la injustícia, sigui al Parlament o al carrer. La gent d’ordre es nega a complir les lleis injustes, perquè, altrament, es contribueix al desordre universal crònic.

La gent d’ordre, en accedir a un càrrec públic, mira pels interessos de la comunitat i es nega a arranjaments bastards: obra amb rectitud. Miquel Deyà ho ha fet i la seva història, tan senzilla i exemplar, ha esclatat com una bomba: un home recte! Quin escàndol! Ha d’estar més podrida que Dinamarca una comunitat en la qual un gest d’honestedat causa una aital commoció.

Però no passa res. Miquel Deyà és un home recte que, a més, té clars els objectes de la seva fe: l’Atlètic Balears i l’Església Catòlica. Hi ha, en aquesta associació, un punt d’humor terapèutic que li farà més lleu la convalescència després del sotrac.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT