L'ARA Balears publicava ahir un informe elaborat per Gadeso sobre el grau de satisfacció dels turistes que fan vacances a Mallorca. M’abstindré de qualificar aquest informe amb adjectius com, per exemple, demolidor. Les conclusions no necessiten qualificatiu per expressar una situació que clarament revela els gèrmens d’una futura crisi amb efectes, ara sí, demolidors.
Els turistes, després de passar uns dies o setmanes a l’illa, se’n tornen amb sensacions desagradables. Per començar, molts d’ells reconeixen que han vengut perquè altres destinacions són, en aquests moments, insegures –guerres, convulsions socials i polítiques–, i, per continuar, rebutgen la relació qualitat/preu, la baixa qualitat de l’oferta complementària, la brutor i el renou... A la seva insatisfacció, afegim-hi la de la població assalariada, estancada en uns sous impropis d'un país que genera tants de beneficis –en gran part concentrats en algunes firmes empresarials. Mallorca no sap ni pot transformar en progrés la seva situació favorable en el mercat turístic.
Aleshores, què feim aquí, tots plegats, degradant, assolant l’illa i contribuint, a canvi d’una esquàlida supervivència, a l’enriquiment de tan pocs? Mentrestant, es va formant una societat amb un grau de desintegració només comparable al que poden generar les grans catàstrofes naturals o les guerres.
Sí, ens hem equivocat de model –la insuportable morbidesa d’aquest eufemisme!– i les institucions de govern no tenen eines per corregir la direcció de les coses. I els mecanismes autoreguladors del mercat? Aquesta farsa economicista s’ha precipitat en un desprestigi que ja només la fa útil com a material per a còmics estripadots. Els únics que realment tenen eines i poder per rectificar són els empresaris del ram –uns pocs, realment–, però ells saben que, si deixen aquí terra cremada, el planeta és ple de terres verges per construir-hi somnis paradisíacs: que no sabran mantenir, però encara n’hi haurà més.
