Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El solar dels socialistes

Els devocionaris d’altre temps eren plens d’oracions per a una bona mort. Que hem de morir-nos, ja ho sabíem, però, i sobretot des del punt de vista cristià, l’escenari final era d’una importància decisiva. Es veu que ningú no ha dedicat els seus millors sentiments a elevar pregàries per a la bona mort del PSOE. És veritat que la seva mort, per ara, no és un fet ineluctable. El seu actual capitost, el senyor Fernández, va encunyar una imatge més gràfica del que potser es pensava: la imatge del solar. Vol dir això que, de l’edifici, potser no en quedin ni enderrocs.

La construcció d’un nou edifici també pot venir condicionada per l’estat del solar en qüestió. En el decurs de les excavacions prèvies poden sortir a la llum ruïnes i fins i tot cadàvers. Un solar tan antic, per més que durant quatre decennis de dictadura estàs pràcticament desocupat l’edifici que s’hi aixecava, pot tenir molts de misteris sepultats. Qui sap si s’hi pot trobar algun tresor que doni llum al partit i esperança a la gent. Ara per ara, no sembla el més probable.

Ens agrada creure que el temps ho porga tot. Aquesta esperança és fruit de la cronificació de la injustícia en tots els aspectes de la vida quotidiana: transferim al futur la necessitat de justícia. Però la porgadora és d’una lentitud de tallar-se les venes; i no sempre el garbell és l’adequat. En tot cas, aquest garbell potser posarà en clar que una cosa és edificar damunt d’una abstenció i l’altra, ben distinta, fer-ho damunt d’un no. Els socialistes són a punt de baratar un embull polític que els perjudicaria a curt i mitjà termini –unes terceres eleccions– per deixar governar els mateixos que han menat la classe treballadora a la més fosca desesperança.

Si això és socialisme...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT