OPINIÓ
Opinió 26/09/2017

Amb la ultradreta al costat

Guillem Frontera
2 min

Els governants de l’entorn de Rajoy es deuen sentir confortats pel manifest contra el referèndum signat per milers d’artistes i intel·lectuals d’esquerres. Coincidir amb l’adversari et reforça sempre, però molt més a un país on tot sol ser blanc o negre i en una qüestió de tanta transcendència com és la sobirania de Catalunya. La vàlua de molts dels signants, la brillantor d’altres noms i el poder de qui ha fet el sofregit formen un tot que alguns han confós amb l’adhesió del que altres temps en dèiem forces de la cultura.

Des de la dreta teòrica del PP, el govern de l’estat ha rebut suports no tan valuosos ni brillants com els que s’han manifestat des de l’esquerra. I aquí les coses prenen una altra dimensió, perquè les banderes espanyoles constitucionals han estat enarborades per grups amb ideari de mal encaix a la Constitució. Les manifestacions d’aquests grups, les que ja s’han fet i les que s’anuncien –per exemple, la de l’1-O a la plaça de Sant Jaume, de Barcelona, convocada per Falange–, no deurien conformar un paisatge ni una banda sonora que acompanyi l’argumentari del govern de Rajoy. Si aquest govern es mostra tan permissiu fins ara amb l’extrema dreta espanyola, encara s’enterbolirà més l’esperit i la legalitat constitucionals en què, diu, s’empara per impedir el referèndum.

No hi ha res d’estrany en les aparicions públiques d’aquesta extrema dreta. Existeix i, per tant, és raonable que es vulgui fer visible per aspergir el seu ideari i complicar la vida als seus enemics. No té moltes oportunitats per fer-ho, i les vol aprofitar. Ara és el moment: la dreta en el poder actua amb uns excessos que conviden a sortir al carrer aquells que normalment hi tenen el pas reduït.

Haureu vist la fotografia en què apareix un escamot de paramilitars búlgars apostats a la frontera del seu país amb Turquia; hi són per impedir el pas els fugitius de països en guerra i assolats per la misèria de cada dia, que van en cerca de refugi. Aquesta avançada de l’odi xenòfob només pot explicar-se per la tolerància d’un país governat de manera que el poder judicial és dels més corruptes del continent; i el qual Europa va acollir sota les seves ales sense obligar-lo primer a una veritable regeneració. Renunciem a odioses comparacions, però el cert és que hi ha forces d’extrema dreta, en aquesta part del món que en solem dir Occident, que afloren amb un govern que perceben afí en algun grau –Hongria, Polònia...

En fi, per les reaccions (?) del govern espanyol a aquestes manifestacions –i d’altres amb bandera inconstitucional– sembla que, passat festes, Rajoy i els seus col·laboradors ens hauran d’explicar algunes coses sobre el funcionament de l’estat en una pila de situacions. És clar que no ho faran, però donem-nos el gust estomacal de dir que ho haurien de fer.

stats