OPINIÓ
Portada 06/10/2015

La unitat impopular del PP

2 min

La dita llei de símbols la va imposar el PP en bloc. Biel Company va dir, ara fa poc, que ell no hi estava d’acord, però que... en fi. El cas és que la unitat del PP va caracteritzar aquesta formació en l’elaboració, la votació i l’intent d’implantació del TIL i de la llei de símbols consegüent: tots els diputats votaren “prietas las filas”, al Parlament no es varen sentir veus discordants ni remors de reserva mental. La unitat del PP l’havia aconseguida un personatge com és José Ramón Bauzá, de qui ara tants militants reneguen, en un exercici de naturalesa caïnita.

Per què ara veuen coses que no sabien veure justament quan passaven? Deu ser perquè estaven units. Ara, paradoxalment, els uneix la desunió: n’hi ha que estan empegueïts i d’altres que no hi estan. A posta actuen de manera tan erràtica, a posta fan jocs de mans mostrant els canyissos. Ja ho val. I això que, segons la portaveu –quasi estic per dir-ne oracle–, dona Margarita Prohens, diu que no els cauen els anells per rectificar. Quins anells, criatura?

L’actitud del PP és una benedicció per als governs d’esquerra –d’esquerra, per entendre’ns aviat i no haver d’entrar dolorosament en detalls. Aquests governs grenyals tenen la sort immensa que, encara que s’equivoquin, no pensa ningú en el PP com a alternativa. Encara que falti molt per a les pròximes autonòmiques i municipals, un PP fort, coherent i cohesionat constituiria una advertència tothora present en la vida política illenca. Una advertència que erosionaria la imatge dels progressistes. Per una vegada, aquests tenen una sortada: no és la sort dels campions, tot s’ha de dir, però, uff!, no es dóna cada dia que el partit més gros de l’oposició estigui notòriament dividit entre els que no volen rectificar per principis i els que no volen fer-ho per donar imatge d’unitat.

stats