A casa anem amb els bons
És ben curiós que TVE programi MasterChef júnior els dimarts a les 22.30 h. Algú ens hauria d’explicar com un espai infantil pot anar tan tard. A quina hora es pensen que van a dormir els nens? En fi, em temo que això no ho arreglarem i el més recomanable és que els nostres fills segueixin el programa per les repeticions que es fan al canal ClanTVE a unes hores més raonables. Però anem al format. Aquest concurs té la virtut d’apropar el món de la cuina als nens, de fet, et vénen ganes de posar-te a cuinar immediatament, però també posa els infants en situacions límit. Estem parlant de nens de 8 a 12 anys, aproximadament. Competeixen contra els seus companys, contra el temps i se sotmeten al judici d’un jurat. Aquí els pedagogs haurien de dir-hi la seva sobre els valors que transmet, però he de confessar que hi ha moments que fa patir. L’altre dia vam veure com un noi es colava amb impunitat a la cua dels microones, vam comprovar com una nena no li deixava xocolata a un altre nen que estava desesperat o vam sentir com un nen els deia a les seves companyes que elles havien de netejar perquè “ las chicas ya sabéis limpiar genéticamente ”. Per sort, la majoria d’aquests comportaments eren reprovats en antena. D’altra banda, també veus moments d’extrema solidaritat, ingenuïtat i candidesa que et ratifiquen que no tot està perdut. I també veus que els nens es poden equivocar, com tothom, però et preguntes com deuen ser els seus pares i voldries demanar-los explicacions. I llavors t’adones que la teva filla va amb els bons i s’indigna com tu quan un es cola a la cua, és insolidari o masclista. I això et tranquil·litza però també et convenç que tu mai exposaries els teus fills en un programa de televisió.
Silenciant la discrepància. El comiat de Loles León del programa Amigas y conocidas de La 1 no és una bona notícia. L’actriu catalana era de les poques tertulianes que donava un punt de vista diferent, crític i, sobretot, aportava un toc d’humor a aquesta tertúlia pretesament desenfadada que condueix la periodista Inés Ballester. És cert que a vegades el seu llenguatge un pèl passat de voltes casava poc amb un espai informatiu, però també és la gràcia del personatge. És el que s’espera de León, que s’ha destapat com una gran comunicadora capaç de connectar amb l’audiència. Al llarg d’aquests mesos, León ha sigut una de les poques veus que ha discrepat en un espai de TVE sobre el dret a decidir de Catalunya, les polítiques econòmiques del govern del PP i molts altres temes que acostumen a tenir un sol punt de vista als espais de la televisió pública espanyola. Sembla que aquestes opinions discordants de León, i el fet que s’afegís a la protesta per les retallades de TVE, posant-se un llaç taronja a la brusa, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Un nou cop a la pluralitat de TVE que, cada dia que passa, és menys dels contribuents i més del poder. Trist.
