El Merlí i els professors de debò

Aquest dilluns el professor Merlí s’acomiada dels espectadors per un temps. És el professor que agradaria a molts adolescents: provocador, imperfecte, capaç de relacionar-se amb els alumnes de tu a tu, lliure, individualista però implicat, políticament incorrecte, sense por a arriscar-se. Imbatible.

Sé què deuen pensar molts professors del Merlí: “Només ens faltava aquest contramodel”. Com a periodista sé que les sèries amb periodistes sovint grinyolen. El Merlí és massa atractiu per ser real. Però i si fos veritat? En realitat existeixen molts Merlí a les escoles i instituts, entregats més enllà de l’aula, amb idees i mètodes propis, capaços de ficar-se els alumnes a la butxaca, de convertir la filosofia (o el que sigui) en alguna cosa més que una matèria d’examen. I amb un avantatge respecte al de la sèrie: no són individualitats a la contra. Són els que saben treballar millor en equip.