La por com a arma electoral, a França i a Espanya

A França ha guanyat el vot de la por. Ha mostrat la pitjor cara d’Europa. Europa té por dels refugiats i del jihadisme: la barreja de les dues pors ha donat la victòria a la ultradreta de Le Pen. Als països de l’est, i en alguns del nord, fa temps que es respiren uns aires idèntics. Ja no parlem de persones, sinó de perills, d’enemics, de guerra... Esperem que Alemanya no llisqui pel mateix pendent d’intolerància.

A Espanya, que sempre és una mica diferent, la por és Catalunya. És una por que ho tapa tot: tapa el jihadisme, el rebuig a l’immigrant o al refugiat, la corrupció, la falsa sortida de la crisi... La por a Catalunya donarà la victòria al més anticatalanista: el primer serà el PP, i C’s i el PSOE es disputaran el segon lloc amb gran esforç. Tots tres hauran fet mèrits de sobres. Els projectes polítics que es basen en una por bàsicament fan por. A Catalunya, per sort, la il·lusió encara guanya la por.