Auschwitz-Birkenau i la Diagonal

“Nosaltres els alemanys sentim una gran vergonya pel que va passar. Som culpables del patiment i la mort de milions de persones i ho hem tolerat. En vam ser els perpetradors i la gent que es va negar a veure-ho van ser còmplices silenciosos”.

Ahir es complien 70 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Ahir era el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Ahir, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va dir les paraules que encapçalen aquest article. Però abans-d’ahir també commemoràvem els 76 anys de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal de Barcelona. I no, abans-d’ahir no va ser cap dia internacional en memòria de res relacionat amb el franquisme. Bé, ni internacional, ni comarcal, ni local. Abans-d’ahir tampoc no va sortir cap president de cap govern espanyol dient que els espanyols senten vergonya del franquisme. Ni dient que els espanyols van ser culpables del patiment i la mort de milers de persones. Ni que van tolerar-ho. Ni que tota una societat va ser còmplice silenciosa de tot allò. De fet, ni ho va dir ahir ni ho ha dit mai cap president ni cap rei espanyol.

El que sí que hem sentit en boca de diversos líders polítics i periodistes espanyols és que els catalans som nazis. Ens han dit assassins i genocides, per exemple, per voler que tots els catalans sapiguem parlar la nostra llengua. I el més trist és que ho han dit per guanyar 4 vots o vendre 5 diaris més. Per sort, ens queda la memòria. La d’Auschwitz i la del franquisme i els seus hereus ideològics, que per conèixer un nazi només han de mirar-se al mirall.