19/01/2015

Censura, autocensura i decretocensura

1 min

Més enllà de la censura i l’autocensura, existeix una altra patologia que s’escampa sense aturador per les nostres castigades vides i que és la decretoautocensura. Com el seu propi nom indica, és la censura pròpia, però decretada. Es diferencia de la normal, la de tota la vida, pel fet que aquesta ve de dins, però no és autocensura perquè no te la fas tu mateix per si de cas, sinó que et ve imposada per la teva empresa. M’explico.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Imagini un mitjà de comunicació públic, si pot ser petitet i que no sigui objecte de desig polític. Vaja, que fer-hi rebombori sindical, empresarial o parlamentari no genera rèdits propagandístics. I parlant en plata: no és TV3 ni Catalunya Ràdio. I imagini que s’acosten eleccions. I imagini que els directius, tots ells col·locats allà per la seva fidelitat política a prova del cotó fluix més exquisit, pateixen la síndrome del cortesà, també coneguda com la del més papista que el Papa. Conseqüència de tot això? Que veuen perillosos enemics ideològics fins i tot entre els membres dels Lunnis. Solució? Controlar els continguts dels productes fins al detall imposant enfocaments i participants en funció de criteris purament partidistes i no de servei públic. I, com que amb això no en tenim prou, ho rematem intentant convertir els professionals que són davant les càmeres en ninots repetidors de consignes dictades des del control a través de la línia d’ordres (també coneguda com a orellera o pinganillo ). Però, ¿sap el més terrible de la història? Es pensen que fent això aconseguiran guanyar les eleccions!!! Són com criatures. Sectàries, però criatures.

stats