‘Ciutat morta’: en sentirem a parlar
Dissabte al matí vaig anar a comprar fruita seca. La dependenta, amb qui sempre havíem tingut converses intranscendents, em va dir: “He vist al Facebook que avui fan pel canal 33 un documental sobre una noia que es va suïcidar perquè la van culpar d’una cosa de la qual era innocent”. Era la prova que l’emissió de Ciutat morta no passaria desapercebuda. La campanya a les xarxes socials va ser tan potent que es va convertir en el programa més vist del dia, amb 569.000 espectadors i un 20% del share. I això és moltíssim. Pel tema, pel canal, pel dia... Mentrestant, a Twitter era TT. Ara bé, l’empenta final va ser la mesura imposada pel jutjat 25 de BCN que ordenava mutilar els cinc minuts que parlen de l’ex cap d’informació de la Guàrdia Urbana de BCN, Víctor Gibanel, perquè “podrien violar el seu dret a l’honor”. No hi ha res que ens revolti més que les coses prohibides. Ah, per cert, algú hauria de dir al jutjat que al segle XXI intentar censurar una cosa és impossible. En 24 hores 150.000 persones han vist a YouTube el que no volien que veiéssim. Gloriós. Com gloriosa va ser la piulada del Sindicat dels Mossos d’Esquadra (SME), que va despatxar-se amb un “Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb el C33 en teniu prou”, que una hora més tard va ser superat amb un “No hem citat a ningú ni res. És una opinió. Q democràtics els q insulten.és pot opinar no? O si no us agrada insulteu no!” [sic].
De moment ja tenim dues conseqüències immediates: 1) agafa aire la possibilitat de reobrir el cas (a veure) i 2) hi ha un partit que ja l’està usant en la precampanya de BCN (lleig).
