La Festa del Cinema (i de les dades personals)
Sap l’Usain Bolt, oi? Doncs és una tortuga mandrosa al meu costat quan em demanen que em faci soci d’un establiment, que m’apunti a una gran oferta o que opti a un fantàstic sorteig i em planten al davant una butlleta perquè hi escrigui les meves dades. Perquè, esclar, sota el simpàtic somriure del “no pateixi, les dades només són per poder posar-nos en contacte amb vostè per comunicar-li el premi” hi ha una certesa: dónes les teves dades i no saps què en faran, ni on aniran a parar, ni a mans de qui. Per això no m’he apuntat (ni m’apuntaré mai) a la cosa aquesta de la Festa del Cinema. Resulta que per tenir les entrades a preu reduït t’has d’“acreditar”. Com? Donant nom, dos cognoms, província on vius, data de naixement i correu electrònic. Perdó? ¿Vol també el número de compte i una còpia de la clau de casa? Ah, la meva senyora (o el meu marit) es diu Paquita (o Antoniu) i l’espera a l’habitació que és al fons del passadís.
El millor és que a la web on has de donar les dades no t’avisen prou clarament de l’ús que en faran i només en un racó hi ha la pestanya de la política de privacitat. Allà diuen que les cedeixes a “empreses patrocinadores, col·laboradores i partners” perquè t’ofereixin informació sobre “productes propis o de tercers” (per tant, cedeixen les dades) i afegeixen: “Podem obtenir informació sobre el teu ordinador, adreça IP, sistema operatiu i tipus de navegador”. Ah, i si vols exercir els teus drets de privacitat, per correu postal. Resumint, que aquesta fantàstica festa serveix per aconseguir una base de dades de 200.000 catalans i d’un milió d’espanyols.
