Guaiti, jo també escric sobre en Grey

Ahir vaig coincidir amb una advocada que assessora empreses, amb una important cartera de clients i que té dues filles adolescents. I si explico l’activitat només és per situar el personatge. Estava molt indignada amb el fenomen 50 ombres d’en Grey. No ha llegit els llibres (s’hi nega) i no ha vist la pel·lícula (encara s’hi nega més), però en diu fàstics amb una gran vehemència. Argumenta que amb el que s’ha lluitat per combatre la violència de gènere, resulta que el model de relació que imposa en Grey és el del sotmetiment de la dona a un home més poderós i de més edat que fa amb ella el que vol i que la controla físicament i mentalment. I, cosa que l’horroritza, que noies com les seves filles vulguin imitar-ho.

Jo no sóc dona (crec), no he llegit els llibres ni he vist la pel·lícula i les úniques manilles que m’interessen són les del 4 de 10. Per tant, opino basant-me en la pura observació del fenomen. I el primer que veig és que la febre l’han generat les dones. Elles han comprat els llibres i han engreixat els seus efectes. Desconec els motius, perquè cada persona és un món, però si milions de dones s’han identificat amb la protagonista és perquè les atrau. Només com a fantasia? Potser sí. ¿Perquè ell té diners i glamur? Potser també. ¿Perquè hi ha un component ancestral de dominació? Ni idea. ¿Tot suma? Segurament. El cas és que l’autora de les novel·les és una dona que ha sabut activar en milions de dones de tot el planeta el mateix mecanisme. Potser l’advocada indignada hauria de parlar directament amb la tal E.L. James, a veure què li explica. Bé, i sobretot amb els milions de dones.