Imputats/im-putades (Montesquieu ha mort)

Hola, Paco, monstre. Com estàs, campió? Què, ja t’has llevat? Sí que va estar bé, sí. Hooooome, és que jo sempre tracto amb la millor primera matèria, ha, ha, ha!!! Al final, on vau acabar? Ah, sí? Carai, noi!!! No, home, no, no m’has de donar les gràcies de res. Per a això hi som els amics. L’important és que ens ho vam passar bé, que la vida ja és prou dura.

No, escolta, et trucava perquè tinc dues barreres per a la setmana vinent. Sí, a Sevilla. No, tu no t’has de preocupar de res, jo me n’ocupo. Et va bé l’hotel de sempre? Perfecte! Per sopar, reservo aquella marisqueria que t’agrada tant, eh? I després... Ha, ha, ha!!! Exacte, la nit és jove! Per cert, ja que et tinc aquí..., ¿et vindria de gust menjar-te alguna imputació? Tu ja m’entens, oi? Ha, ha, ha!!! Sí, sí, d’aquestes i de les altres!!! Per cert, com es deia la rossa? Llavors què? Sí? Nooo, aquesta setmana no, no fotis que no ens convé gens. La vinent. Sopant a Sevilla t’explico una miqueta el que tenia pensat. No, no pateixis que no has de fer res. T’ho porto jo redactat, que per això tinc aquí un munt de gent que estan tot el dia badant. Ja seria hora que penquessin.

Ah, una cosa de cara a la teva reelecció... Tu no pateixis. Si saltéssim, ja tenim pensat per a tu un altre lloc que t’encantarà. Sí, sí, campió, un lloc tranquil·let. Home, xofer per descomptat. Com vols que a un fenomen com tu el posem en un lloc sense dret a xofer? Ha, ha, ha, sí que el vaig sentir, sí. Separació de poders, va dir. Boníssim!!! Bé, Paco, et deixo. Escolta, aquests dies no mengis gaire, a veure si vindràs a Sevilla desganat. Ha, ha, ha!!!