L’anunci de la platja nudista

L’anunci comença amb unes imatges d’una senyora gran en una cuina de pis antic. A baix a l’esquerra hi llegim “Una història real”. La dona feineja mentre una veu en off ens fa saber que aquella és la seva mare, Encarnación Flores. Explica que als 85 anys va demanar als seus fills que per primer cop la duguessin a una platja. La veu fa una pausa després de platja per afegir... nudista. I ens continua explicant que la dona només havia vist despullat el seu marit “i tenia curiositat, però sempre havia sentit que era una cosa que no li era permesa”. Mentre sona una musiqueta suau de guitarra, veiem els tres fills de la senyora i la veu enoffens diu: “Tu què hauries fet?” La següent imatge és un primer pla de la senyora en una platja, que se suposa que és nudista perquè la gent que es veu està al fons i difuminada, i en pantalla apareix el missatge: “Ja vivim massa condicionats”. Llavors la veu en offens ven el producte bancari en qüestió (sí, perquè l’anunci és d’un banc) que ens farà “sentir-nos lliures de comissions, lliures de condicions”. I aquí s’acaba la cosa.

Suposo que el creatiu (o la creativa) va pensar que estaria bé associar platja nudista amb llibertat. Fantàstic. Problema? La senyora va vestida. I amb la mateixa bata amb què cuinava. Per tant, el missatge que transmet l’anunci és l’oposat al pretès. Quina llibertat té ella anant vestida i fent d’espectadora de la llibertat dels altres? Bé, tret que sigui una metàfora de la crisi. La senyora seria un banc i el missatge que ens volen transmetre: “Vosaltres us heu quedat en pilotes i nosaltres estem igual”.