L’ibuprofèn, el nou enemic número 1

L’Agència Espanyola de Medicaments (AEM) del ministeri de Sanitat ha fet pública una nota en què recomana no prendre “dosis altes d’ibuprofèn” a les persones amb una patologia cardiovascular greu. I aquesta nota, una més dels centenars de notes que fa públiques l’AEM sobre tota mena de medicaments, s’ha convertit en gran notícia. Per què? Bé, a part que el criteri periodístic és un bé escàs i que no passem del titular, una possible explicació és que aquest medicament es consumeix de manera abusiva i descontrolada en les societats benestants. I com que forma part de la vida de molts periodistes i amics, coneguts i saludats seus, la notícia passa a ser important. I el titular és: “L’ibuprofèn és perillós”. I els mitjans comencen a trucar a metges perquè expliquin què passa. I els metges diuen que no passa res. Però la gent que ho escolta o ho llegeix, i que va al cinema amb una caixa de crispetes i una altra d’ibuprofèn, exclama: “Compte, l’ibuprofèn és molt perillós!!!” I ja hi som. Milers de ciutadans es lleven amb una miqueta de mal de cap i, patapam, ibuprofèn. Tenen una miqueta de mal d’esquena, ibuprofèn. Es noten cansats? Faci’m una truita d’ibuprofèn! Surten de nit? Posi’m un gintònic per acompanyar l’ibuprofèn. I el que diu la notícia és que si vostè en pren 1.200 mil·ligrams diaris no passa res, i que si excedeix aquesta dosi i té problemes cardiovasculars pot patir un cert risc. Simplement això. I no hi ha més. Ja està. No existeix cap notícia, però a tothom li queda que l’ibuprofèn és perillós. Mira, si almenys serveix perquè la gent deixi de xutar-se’n compulsivament...