No ve d’un pam (o de dos)

Ahir va ser el dia en què la neu va afectar “més de 20 carreteres”. Que bonic és llegir o sentir una xifra tan precisa i, conceptualment, tan ajustada. Sí, perquè “més de 20” proposa una forquilla que va des de les 21 carreteres fins a les infinites carreteres, ja que infinit és més que 21. “Més de 20 carreteres” és com dir que el risc d’allaus és de nivell 3. Perquè dir “nivell 3” està molt bé, llàstima que no sabem si és sobre 5, sobre 10 o sobre més de 20, ni sabem si el nivell 1 és el més baix o el més alt de l’escala.

També és precisió de cirurgià dir que les nevades afectaran la meitat nord-oriental. Si ho estàs sentint a la dutxa, has d’aturar l’aixeta i amb l’escuma del sabó dibuixar un mapa de Catalunya a les rajoles, partir el país en dos, pensar on és l’orient i on l’occident i allà posar-hi la ratlleta. Bé, i ràpidament tornar a engegar l’aixeta perquè t’has quedat com un pollet a Sibèria. Ara, el moment me-mo-ra-ble és quan diuen que “baixaran les temperatures”. Oh, això és insuperable. “Baixaran les temperatures” és informació en majúscules. Baixaran en relació a què? I quant baixaran, 2 graus? 5? 14? I on passarà què? Perquè no és el mateix que baixin 5 graus a Cubelles que a Manresa. Sobretot perquè en un cas passem de 14 a 10 i en l’altre de 5 a zero.

Però no em faci cas. Com vol que entengui això si quan sento que hi ha un embús a la C-34 o està tallada la BV-2315 (per dir un número), no tinc ni idea d’on coi són aquestes carreteres? Ei, i ni ganes, perquè en aquell moment no hi sóc; per tant, el que hi passi no m’afecta; per tant, m’és ben bé igual.