Podemos/Podem, la fi de l’antisistema
El pitjor del fenomen Podemos/Podem és que no es carregarà el sistema sinó l’antisistema. I per molt de temps. Els de Podemos/Podem ni tan sols tenen un dels 68.230 regidors que hi ha a Espanya, però acumulen tantes sospites de comptes poc clars per metre quadrat que més que un partit semblen la cruïlla de Shibuya de Tòquio, per on passen un milió de persones cada dia. I ells (i elles), que eren la regeneració, han reaccionat exactament igual que la crosta a qui denuncien. I ells, a qui se’ls demanava un plus d’honestedat, tenen els dits tacats de tinta de bitllet sense haver ni ensumat el poder. I això serà demolidor per a qui va considerar possible acabar amb el sistema corrupte (o almenys canviar-lo). Quan per fi arribava la cavalleria a rescatar-nos, va resultar que els bons eren els indis. I això reforçarà el sistema i penalitzarà el discurs de la regeneració per mooolt de temps.
L’infinit cinisme del sistema, que ho aguanta tot, li ha dit a qui es presentava com un aire fresc: “Jo faig coses lletges perquè sóc el poder i el poder fa coses lletges, però vostè, que no pot ni fer trampes al parxís, ¿on va comptant 40 cada cop que es menja una fitxa? Au, va, que el moqui la iaia”. I després ha dit a la ciutadania: “Què, s’adonen que el nostre sistema és l’únic possible, oi?” És la gran frase de Vicente Martínez Pujalte, diputat del PP campió de les més brutes baralles de fang parlamentari: “Podem és un partit corrupte abans d’arribar al poder”. Ah, el maleït subconscient li ha fet dir: “Mira que sou enzes, sou com nosaltres però sense ni haver tocat ni poder”. Terrible.
