Què ens proposarà demà el president?

Doncs sí, demà viurem un altre dels dies històrics del cicle de dies històrics que no parem de viure. Si no m’he perdut (cosa no descartable) demà toca saber si farem eleccions per Carnaval, per la Diada o amb panellets (ja sigui preparant-los o bé paint-los). Si hagués d’apostar, descartaria Carnaval. Per què? Unes eleccions al març ara per ara no interessen ni a Mas ni a Junqueras. Ni individualment ni col·lectivament. Vaja, que el pacte no implícit és que no hi ha pacte. I el que més els importa a tots dos: tenen arguments per culpabilitzar l’altre de l’ajornament i no aparèixer com a culpable.

I ara anem a la segona part, a la proposta del president. Artur Mas demà no pot aparèixer amb un retolador i un calendari obert pel setembre, l’octubre o el novembre, posar una creueta on ell cregui i dir apa siau. Ha de fer un moviment tipus nou nou 9-N i presentar a la ciutadania un pacte que justifiqui no fer les eleccions quan ho demana la societat civil. És que si no ho fa, signaria la seva mort política. Per tant, ha de ser una proposta que tothom li compri. Alguns, com ja va passar el nou 9-N, sent un mal menor, però sobre la qual ningú pugui dir que no. Vaja, que el president tornarà a agafar la bandera, es posarà a córrer i tots (i totes) hauran de seguir-lo per no quedar-se despenjats. L’Elisenda Paluzie apostava per un Govern amb incorporació de membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional treballant les estructures d’estat. Em sembla una possibilitat factible. Com n’hi ha d’altres. Però no dubti que demà ens sorprendran. Bàsicament perquè no hi ha cap altra opció.