Retrat musical d’un moment

Palau de la Generalitat. Despatx del president Artur Mas. Dia. El president medita el nou moviment que servirà “perquè el procés continuï i continuï bé”, segons terminologia convergent, o bé servirà “per continuar embolicant la troca ara que havíem acceptat la proposta que desencallava l’acord”, segons terminologia d’Esquerra Republicana. Mentre pensa, el president tecleja nerviosament el teclat del seu ordinador. Efectivament, està jugant una partida de Naval battle in the process with a square wheel. És en aquell precís instant quan... Toc, toc, toc. Efectivament, truquen a la porta. És Oriol Junqueras, que arriba acompanyat de la seva inseparable mascota Eleccionsja. Pren la paraula el president:

-Fa dos anys i un dia que vaig pactar amb tu...

...un acord de governabilitat i legislatura.

I durant tot aquest temps ens les hem fotut amb amor.

Però el moment de la veritat ja ha arribat, ja és aquí.

Qui ets?

-L’Oriol.

-Què véns a buscar?

-Unes eleccions.

-Ja és tard.

-Per què?

-Perquè no has volgut la unitària que jo et vaig oferir.

Per això vés-te’n, oblida el pacte, les llistes, la Muriel i la Carme.

-No em puc creure el que estàs dient...

-Vés-te’n, adéu constituents, referendàries, plebiscitàries i als independents.

-Jo vull eleccions al febrer.

-Vés-te’n, deixa de fer el fistro anunciant acords, i no et sorprenguis perquè tot això ho vas començar tu...

...a les europees.