S’ha acabat la crisi (per 356.891a vegada)
I apareix Rajoy i ens diu que la crisi s’ha acabat. Ah, molt bé. I nosaltres ens el creuríem, pobre home, ni que fos per la carona que fa quan ho comunica. Problema? No podem. És la vegada que fa 356.891 que ens ho diu, i cap de les 356.890 vegades anteriors ho ha encertat. El primer dubte és saber l’estranya raó per la qual els que manen s’entesten a dir-nos que s’ha acabat la crisi. ¿Potser tenen un assessor expert en dansa de la pluja que els aconsella repetir-ho a veure si la mateixa crisi, de tant escoltar-ho, s’avorreix i se’n va? ¿O potser això és com la loteria, que si no hi jugues no toca? (Traduït seria: tu vés repetint que s’ha acabat la crisi que algun dia l’encertaràs.) Però al cap d’una setmana de dir que la crisi s’ha acabat, torna a aparèixer Rajoy i diu que sí, que naturalment que no hi ha crisi, però que potser una miqueta sí que n’hi ha. No gaire, sap, però tampoc estem tan bé. I aquí ens brolla el segon dubte. Escolti, bon home, quina necessitat té d’anar repetint que s’ha acabat la crisi si la realitat el desmenteix cada cop? I, el que és pitjor, si vostè mateix es desmenteix. Per què ho fa? Per què s’enfonsa en la misèria vostè sol? Per què cau insistentment en el ridícul?
Un que diu que hi entén va dir-me un cop que és una tàctica per motivar la ciutadania. I, la veritat, l’excusa encara és més sorprenent: 1) ¿es pensen que som curtets i no ens adonem de les coses? i 2) ¿el seu paternalisme és tan gran que estan disposats que els condemni a fer el ridícul eternament? No ho sé, prou complicada està la vida per complicar-te-la encara més tu solet, no?
