Tots tenim un preu (i sembla força baratet)
Joseph McGrath va estrenar l’any 1969 The Magic Christian, una pel·lícula que en espanyol van traduir com Si quieres ser millonario no malgastes el tiempo trabajando. Peter Sellers, Ringo Starr, John Cleese, Christopher Lee, Raquel Welch, Richard Attenborough i Roman Polanski ens mostraven el que és capaç de fer la gent per diners. La gran escena és quan llancen milers de lliures esterlines en una bassa de fems i desenes de respectables britànics, tapant-se el nas i la boca amb un mocador per evitar la insuportable fortor, hi entren a recollir-los. Doncs bé, cada cop que Qatar compra una cosa, em ve al cap aquella imatge. Serà per diners... no se’ls acabaran pas...
El problema és la torna. El mateix país que ens fa callar omplint-nos la boca de bitllets no deixa competir les atletes amb top, paga sous de misèria a milers d’esclaus que treballen en condicions tan fantàstiques que cada setmana en moren desenes i finança el jihadisme (per cert, la solidaritat unànime i incondicional amb Charlie Hebdo ha durat una setmana i un dels primers a trencar-la ha sigut el Papa). I com que pagant aquí canta sant Pere i l’Orfeón Donostiarra & the Wailers, tenim que Qatar ha contractat 30 membres de la penya Furia Conquense perquè vagin al seu Mundial a animar la seva selecció d’handbol. A falta d’aficionats propis, han llogat els seguidors de l’equip de Conca perquè es passin els partits cridant “ A la bim, a la bam, a la bim, bom, bam, Qatar, Qatar, y nadie más ”. El que no sé és si ho faran en àrab o en conquense. En tot cas, pagant, com si han de fer-ho en klingon, oi?
