El conte del sumari del cas Bárcenas

Hi havia una vegada el disc dur d’un ordinador que anomenarem Luis i el disc dur d’un altre ordinador que anomenarem Sé Fuerte i que, ai las, es van esborrar. Tots dos. Del tot. I què contenien aquests discs durs?, us deveu preguntar ara nens i nenes. Res d’important. Només tota la informació que el tresorer del PP hi va guardar durant 20 anys. El partit va explicar en el seu moment que quan Bárcenas (el tresorer en qüestió) va deixar el partit els aparells van ser assignats a una altra persona i que, seguint el protocol, van esborrar els discs durs. Normal. Per què carai voldria el PP conservar tots els detalls de la seva comptabilitat? Quina empresa ho fa? Cap ni una. Com va dir el poeta: “ ¿Pa qué? ¿Pa cagal·la? ” I sí, és cert que justament era el lloc on Bárcenas deia que hi havia proves del pagament de sobresous a la cúpula del partit no declarats a Hisenda i del finançament il·legal, però si estaven buits, adéu proves. I, com va dir el matemàtic: “Dos menys dos igual a zero”.

Doncs bé, nens i nenes, ara resulta que els mil folis de la causa sobre aquest cas també han desaparegut. Noi, estem de pega. Un bon dia de fa un any els fulls van sortir d’un lloc A amb destí a un lloc B (tralarà, tralarà, sóc un sumari que es trasllada) i va passar el que passa sovint: que els folis van desorientar-se i, patapam!, es van perdre, pobrets. O sigui, ara sabem que han perdut el sumari d’un cas de pèrdua de dades i que durant 12 mesos s’ha perdut la informació sobre la pèrdua del cas de la pèrdua. Una gran pèrdua, certament. Bé, a veure, per a uns més que per als altres. Oi que ens entenem?