Unes eleccions per refer la unitat

El president Mas i Oriol Junqueras, de manera paral·lela i simultània, havien arribat a la conclusió que fer eleccions d’aquí poques setmanes no era una bona idea. I tots dos ja tenien prou arguments per treure’s les puces de sobre fent recaure la culpa del no acord en l’altre. Per tant, la partida estava en taules i els jugadors podien penjar la llufa al contrari. Perquè, eleccions, per fer què? O, més ben dit, per aconseguir què? Amb llistes juntes o separades (o amb folre i manilles), posem que CiU i ERC sumarien... quants? Va, 70 diputats? Va, 70. I hi afegim la CUP (que es mira la cosa amb una graaan distància). Què? 75? Perfecte. És una bona xifra? Sí. És la xifra? No. Amb 75 diputats no es proclama gaire cosa.

Fins no fa gaire Esquerra tenia pressa perquè creia que guanyaria les eleccions. Ara sap que això ara mateix no seria així. I sap que CiU ho sabia. I com que CiU no té cap pressa, el pacte ha estat xutar la llauna fins al setembre. I, mentre arriba la campanya electoral que començarà just per la Diada, què? Doncs de tot el que va explicar el president, queda clar que la feina serà refer la unitat. Com? No ho sabem. Aquest és el gran acord, el de veritat, i de moment va quedar dins de la reunió. Veurem què es filtra i qui ho fa.

I del que va explicar Oriol Junqueras, quina conclusió en traiem? Doncs que farem. El què? Farem el que calgui fer per aconseguir la independència. Ah, molt bé, i com? Fent-ho. Per tant, la lectura del que va passar ahir només podem fer-la a partir dels gestos. I, mirant els dos protagonistes, feien cara d’haver-se tret un mort de sobre.