Els fills (i les filles) dels futbolistes

Ara la trobem absolutament normal, però la imatge és molt recent i, crec, indica un canvi interessant. Vaja, o a mi m’ho sembla. En tot cas, m’ha sorprès. Es tracta que a les celebracions del Barça la gespa s’omple de canalla. Són els fills dels jugadors. I són uns quants. Ben bé uns quinze.

A l’època en què un servidor col·leccionava cromos de futbolistes no és que no hi hagués nens, no, és que no hi havia ni dones (oficials). Mentre que en aquella societat la gent tenia els fills als 24 o 25 anys, els jugadors no es casaven (com Déu manava llavors) fins als 30. (Per cert, un incís sobre les dones dels futbolistes d’ara: trobo molt interessant també aquesta febre de glamur que ens envaeix. Parlar d’elles s’ha convertit en un format periodístic i fins i tot els diaris seriosos fan reportatges-competicions a veure quina és la més sexi o la més elegant. I en alguns casos fan concursos comparant les més guapes amb els marits més lletjos.)

Però tornem al que ens ocupa, els fills. Justament ara, que la societat els té als 35 (o més tard), els futbolistes els tenen als 25 (o abans). Preguntant opinions, les primeres respostes que he rebut són que, com que tenen la vida solucionada (i molt ben solucionada), són els únics que es poden permetre mantenir (i tranquil·lament) una família. Sí, és cert, però els futbolistes de fa 40 anys també tenien la vida força resolta i, en canvi, no tenien el mateix comportament. Alguna cosa ha d’haver passat perquè hi hagi hagut aquest canvi radical. I com que desconec que ha passat, aprofito per preguntar-ho. Algú té la resposta?