La història d’un paio moooolt graciós (i llest)

Hola, permeti’m que em presenti: sóc el simpàtic xicot del vídeo de la Diagonal de BCN. Exacte, aquest que ha circulat tant per la xarxa i on se’m veia: 1) situat darrere d’una noia desconeguda que esperava un taxi i 2) fent-li una entrada estil Pepe als seus bons temps, per darrere, i tirant-la a terra abans de marxar corrent. Ei, i sense cap motiu (l’agressió, vull dir, fugir sense cap motiu és la reacció lògica d’un personatge valent i graciós com jo). Però, ara que ho penso, sí, hi havia un motiu per fer el que vaig fer: divertir-me molt. Perquè mira que n’arriba a ser de divertit anar fotent puntades a traïció a la gent per fer-los mal! És que, cada cop que ho penso, em faig més selfieriures (vaja, que em provoco uns riures propis). Ah, i sobretot, que sigui a una noia. Amb un jugador de rugbi, per exemple, no em faria tanta gràcia perquè l’esquinç podria provocar-me’l ell a mi al paladar i d’una puntada.

Però, a més de simpàtic, sóc tan llest que els meus amics (igual de llestos que jo) no només van enregistrar la gracieta, sinó que la van penjar a la xarxa, cosa que ha permès que tothom m’hagi vist la cara de llest-simpàtic i m’identifiqui. Sí, perquè l’al·licient no era només provocar un esquinç de turmell a la primera persona que em trobés pel carrer (en aquest cas la desconeguda noia) sinó ensenyar-ho. Imagini’s que només ho haguessin vist els meus amics. Quin sentit tindria? Cap ni un. Per tant, ara que he acabat entregant-me, la cosa és que no només em castiguin per l’agressió, sinó també per la gran idea de convertir-la en un fenomen viral. Avantatges dels que som llestos...