25/02/2015

La metàfora del ‘Candy Crush’

2 min

I esclar que Celia Villalobos jugava al Candy Crush mentre xerrava Rajoy. Lògic. I Rajoy també hi jugava, encara que fos anímicament (bé, a més hauria quedat lleig fer-ho durant la seva pròpia intervenció). I hi jugaven els altres 348 diputats. I els que seguien el debat per ràdio, TV o les xarxes. En canvi, els periodistes no, pobrets. Aquests, els encarregats d’informar del debat de política general llepen com conills empassant-se’l sencer per no perdre’s aquell breu instant que servirà per fer una peça amb l’altra cara del debat. La peça, per cert, que serà més vista, llegida o escoltada que la institucional, que és la que explica el contingut seriós del debat. I és que, diguem-ho clar, el format del debat parlamentari és insuportable. Un ciutadà palplantat fent un monòleg en què sobra el 90% del contingut és un insult al segle XXI. I la prova és que l’endemà tothom parla dels catúfols i de si s’han esbatussat dialècticament o no.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I un cop més l’anècdota és una gran metàfora. El estado de la nación és aquest, una realitat postissa al faristol i una realitat real de la vicepresidenta delCongrés jugant al joc de moda mentre parla el president delgovern. La nova política la fan als platós de TV. El Sálvame s’ha convertit en el Vótame i Pablo Iglesias és el nou Príncipe del Pueblo. I conscients d’això, els polítics busquen la dimensió mediàtica. La seva dissort és que ho fan amb unes regles del joc decimonòniques. I per això queden en evidència. I per això la gent no se’ls escolta. I per això ens quedem en l’anècdota. I per això Villalobos jugava al Candy Crush.

stats