La nova fàbrica de líders
Jordi González va reinventar el debat polític a la televisió. Va agafar el Moros y cristianos, que a l’època Xavier Sardà ja proposava un tema polític per ser cridat al plató, va substituir el Pare Apel·les per Isabel San Sebastián i en va dir La noria. El format, senzill: dues trinxeres oposades. El resultat, genial: una manera baratíssima d’omplir les tres hores de la graella dels dissabtes a la nit amb grans audiències. Ah, audiències... mel per als polítics. I allà van comparèixer experts a libar la més excelsa demagògia efectista, com Miguel Ángel Revilla i Rosa Díez. I darrere hi van córrer d’altres com Tomás Gómez (qui se’n recorda d’ell, oi?), autor de la frase “15 minuts a La noria equivalen a 4 mesos de campanya”. Fins que el nou populisme mediàtic va cridar l’atenció de Pepiño Blanco, tot un ministre del govern ZP, que armat de la frase “Els polítics han d’anar on és la gent”, va seure al plató a vendre el seu peix. I, a partir d’aquí, la llista no té final, incloent-hi Artur Mas i José Montilla.
La versió 5.0 del format ha creat un líder, Pablo Iglesias, i un partit, Podem, que les enquestes situen com a segona força. Però ha fet molt més: ha ensenyat que els polítics i els partits tradicionals són antics. Per al PSOE i Esquerra Unida ha estat demolidor poder comparar dos discursos i dues imatges “d’esquerres”. Pel PP, que hauria de ser el gran beneficiat, el més terrible és que un 25% dels seus votants se’n van a Podem. Tots tres han canviat les maneres, conscients que el pròxim cicle electoral espanyol es decidirà als debats del dissabte a la nit de les cadenes privades.
