I si parem d’autoenganyar-nos?
La “vella” política cada cop més és una successió d’autoenganys que porten al fracàs. I el sobiranisme s’hi ha abonat. Hem estat una setmana justificant-nos i fent malabarismes matemàtics per convèncer els convençuts que els resultats de les municipals van ser millors que el gol de Messi. I no. I les xifres s’estiren a gust, però els resultats són els que són. I hiperventilar-se sumant i restant naps i cols no demostra altra cosa que debilitat i nervis. I no cal.
En diuen “nova” política, però no és res més que convèncer els clients que el sabó que els estàs venent renta millor que l’anterior perquè inclou una fórmula màgica. Quina? Coi, és màgica, què més vol? I després ja veurem si renta millor, però de moment ja hem col·locat el producte, que ara mateix, quan el futur són cinc minuts més enllà, és del que es tracta. El sobiranisme porta massa temps instal·lat en l’autocomplaença i conformant-se a ser el mateix sabó de sempre. I sí, el seu públic el compra encantat; cada cop amb menys convenciment, cal dir-ho; però la fórmula no genera nous clients. Els resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona no són bons. A Badalona CiU i Esquerra sumen 5 regidors de 27; a l’Hospitalet de Llobregat, amb les CUP, 4 de 27; a Sant Adrià de Besòs 3 de 21, a Cornellà 2 de 25 i a Santa Coloma de Gramenet sumen zero. Presses innecessàries, partidisme i discussions com la de la llista única, que només desgasten, han allunyat noves adhesions. I, ho vulguem acceptar o no, la independència només serà possible quan caigui com fruita madura pel pes d’una gran majoria.
