El periodisme cada cop va més car
A mitjans de febrer, el programa de matins de La 1 anomenat Amigas y conocidas va perpetrar un debat titulat El dret a la intimitat dels polítics. La cosa venia per l’aparició en això que hem convingut a anomenar les xarxes d’una fotografia falsa de la cap de llista de Podem a Andalusia... despullada. Se suposava que la noia en qüestió era Teresa Rodríguez i, com pot imaginar, la cosa va generar molt debat perquè la foto d’una dona despullada, si és famosa, passa a tenir un valor incalculable. Total, que amb la senyora Rodríguez havent dit ja que aquella no era ella (i, si ho hagués sigut, ¿on era la notícia i quin interès tenia?) i amb una noia que té tot el dret a prendre el sol com li roti veient com la seva imatge circulava per Twitter com un motorista pel carril bus, el citat programa del primer canal de la cadena pública espanyola va mostrar-nos la foto afirmant: “No sabem d’on ha sortit ni amb quina intenció l’han publicat”. O sigui, ensenyem una foto sense origen conegut, que vulnera la intimitat de dues persones i fem un debat per poder dir: “Ai, nena, quina vergonya fer córrer la foto que estem ensenyant”. In-su-pe-ra-ble!!!
Un mes i mig després, el Defensor de l’Espectador ha demanat perdó a la senyora Rodríguez i a la noia. Ei, que està molt bé i és un detall molt bonic, però hi ha coses que no són de primer de periodisme, no, sinó de primer de sentit comú, i que, per molt que després et disculpis, només esmenes fent plegar a qui ni ha sabut fer bé la seva feina ni ha usat el cervell adequadament. És la manera que, potser, la següent vegada no torni a passar.
