Quan és pèssima una cosa i la contrària
És molt interessant que en un país on tradicionalment hem tingut un exponent de cada ( el compositor, el pintor, el pallasso), d’economistes en tinguem un grapadet. I tenen seguidors i tot, de manera que hi hasalamartinistes, gaydeliebanistes, gonzalobernadistes i niñobecerristes. I existeixen els contraris, o sigui, els que odien algun dels esmentats (o tots).
Doncs bé, un cop constatat que ara els temes de conversa als bars són el futbol i l’economia, és moment que algú ens expliqui als que tenim mancances (sobre economia i en general) això del petroli. Quan puja el preu, malament. I quan baixa, també. La culpa de la gran crisi mundial dels anys 70 era de l’augment del preu del petroli. Fins que un dia va resultar que un petroli barat tampoc era bo i amenaçava l’economia mundial. Vaja, que era fatal una cosa i la contrària. I així arribem al moment actual, en què patim una crisi que amenaça de fer-ho explotar tot i som en una recessió que és un sot sense final i... I, de sobte, baixa el preu del petroli, cosa que posa en perill els països emergents, fa que la zona euro corri el risc de patir una inflació negativa (bonic concepte, aquest del no-sí, on regna el mític “creixement negatiu”) i provoca una gran sacsejada als mercats financers (per cert, una altra cosa que hem après amb el temps és que els mercats se sacsegen per coses realment estranyes, incloent-hi el vol d’una mosca). Per tant, doncs, si apujant o abaixant el preu del petroli, morirem tots igualment, potser el millor seria eliminar-lo, no? Em temo, però, que vista l’experiència, segur que seria pitjor.
